Dilluns: varem partir de Kyoto al matí i ens varem despedir dels senyors Yamazaki, una gent molt amable que ens ha tractat molt bé. Són un matrimoni de japonesos un poc majors però parlen un poc d'anglès i sobretot són molt simpàtics. Ens varen regalar un tassó de suc quan varem arribar, el senyor Yamazago se va postrar enterra en arribar, davant noltros (no sabiem on posar-nos) i ens han regalat magdalenes i sopa de miso instantània!!! Amem si els hi podem enviar unes quelitas desde Tokyo, que ens les varem deixar aquí.
Varem partir cap a Shirakawa-go, primer en tren i després en bus, un bon camí que va durar unes hores, no record quantes però unes tres mínim, entre el trajecte a Kyoto station, trens i bus cap a Shirakawa. Total que varem partir el matí aviat sobre les 8 i varem arribar allà de vespre, sobre les 4. Varem anar a l'onsen de Shirakawa, on feia molt de fred per cert a la part de fora, i tots els japonesos ens miraven un poc estranyats. Després varem sopar i a dormir, a una casa tradicional de la zona amb teulada de palla d'arròs i un fred que te mors. Menos mal que teniem estufa i un bon futon!
Dimarts: Ens varem aixecar i varem beranar allà. Tant el sopar del dia anterior com el berenar eren molt elaborats i molt bons, molt japonesos. Després varem voltar tot el dematí pel poble fent fotos. És un poble realment preciós, envoltat d'arbres i molta aigua pertot, molts d'estanys, plantes i riarols, molt maco. I un gran riu que creua el poble.
Varem dinar a un restaurant local de ramen i curry, i després varem anar en bus fins a Takayama, per veure el festival. Ens varem allotjar a l'hostal i després varem fer una volta per allà, varme sopar a l'hostal i varem anar al festival el vespre, molt vistós però me va recordar a les processons de Palma, només que d'estil japonès. A continuació varem anar a un Onsen, que ens havien dit que valia 1200 yens, i resulta que al final varem acabar jugant al bingo dins l'onsen de l'hotel Green, i una dona ens va colar adins sense pagar ni un duro, una japonesa realment simpàtica. I després a dormir.
Dimecres: ens varem despertar a Takayama i varem anar a veure les carrosses, que estaven exposades, i a passejar per la ciutat, per la part on se celebrava el festival, ple de tendes. Un japonès no em va voler vendre uns pastissets de 500 yens perque li vaig donar un bittlet de 10.000 i va pensar que era fals!!! Després varem veure un espectacle de titelles molt antic i molt maco davant un temple. Finalment varem dinar lo que varem trobar al mercat, i ens ho varem menjar vora al riu, ple de carpes Koi de colors!!! i molt net!!! A continuació varem agafar el tren cap a Tokyo, i varem arribar pel vespre aquí, al Edoya, un altre pic, que ja en teniem ganes.
Avui (dijous): hem anat aquest matí a Odaiba, a veure edificis futuristes i molt macos, com l'edifici de Fuji TV i el de Panasonic. Ha estat una pallissa perque ja anam cansats i tant de caminar ja es massa. Després hem dinat a un centre comercial DJP o algo així es deia, i a continuació hem anat alguns a l'onsen oed-onsen (onsen edo), ambientat en Edo (antiga Tokyo). Els japonesos no ens miraven tant aquí, però ens miren de reull de totes maneres. Ha estat dels millors onsens que hem visitat, un pel car però molt cuidat i molt ampli.
Després els que hem anat a l'onsen hem arribat a la torre de Tokyo, hem pujat però ja tenim vista la panoràmica nocturna, i hem estat poc. Després de quatre fotos hem partit cap a l'hotel i hem sopat lo que hem trobat al seven-eleven (supermercat 24h).
I això és tot. Demà toca Nikko, però ja esteim un poc cansats i comença a haver-hi gent malalta o amb mal de cap crònic. Ja vorem com va, de moment jo aguant, i esper que duri.
Una abraçada.
P.D.
He de dir que fins ara tenia un gran concepte dels japonesos, però darrerament n'he trobat que ens miren com si fossim d'un altre planeta. Molts pensen que som americans (per ells només hi ha asiàtics i americans, no existeix europa, australia ni rés més). Quan els hi deim que som espanyols són molt amables, i ens ajuden moltíssim. Però també n'hi ha que ens ignoren completament, altres s'en riuen de noltros, o simplement els hi feim gràcia i ens saluden. A molts parlam en japonès i ens responen en anglès... Però pràcticament tots ens respecten i no ens han fet rés dolent de moment. Hauriem d'aprendre molt d'ells...
