dilluns, 24 de setembre del 2007

Arribada

Hem quedat a les 7:15 al punt d'informació de l'aeroport de Palma.

A les 9:00 hem partit de Palma cap a Munich i hem arribat sobre les 10:40. Allà mos hem adonat de que hi havia molt de silenci, només s'ens sentia a noltros xerrar. Se veu que es alemanys son molt calladets i molt serios. Amés l'aeroport esteia moooolt net, res a veure amb Palma. Després hem dinat a l'aeroport de Munich (tot era moooolt car).

Amés es molt estrany perque donen cafè gratis els de Lufthansa!!! (és sa seva terminal)

Sobre les 4 hem partit cap a Tokyo des de Munich, i aqui ha començat lo fotut, perque han estat unes 12 hores de vol, amb uns italians molt pesats que només cridaven, es japonesos que se queden frits i son super silenciosos, i noltros que nomes menjavem del catering, passejavem, intentavem dormir, pero s'ha fet MOLT pesat, ja que casi tots no haviem dormit massa el dia anterior, i tampoc hem pogut dormir allà.

Hem arribat a Narita fets pols, i hem partit pitant cap a l'Hotel. Esquivant 50 mil japonesos, i mirant pertot perque això es al·lucinant, completament diferent a tot lo que havia vist. Una vegada hem arribat mos hem dutxat i hem partit a fer una volta per Akihabara.

Akihabara es un barri ple de negocis i centres comercials d'electronica, multimedia, entreteniment, etc. Hem anat a Yodobashi, uns grans magatzems, i n'Aina i jo mos hem comprat una càmara LUMIX estalviant-nos una bona pasta. Fins i tot mos han fet un mini sorteig, i hem guanyat un trípode cadascú!!! Els venedor son una passada, te fan un casser i te fan reverencies quan te donen es compte, te demanen què necesites. Per exemple mos ha venut una tarja de memoria, una funda, un adaptador de corrent per enxufar-la a Espanya, etc.

Després hem donat cincunta mil voltes i hem sopat a un restaurant japonès tradicional on no enteniem sa carta. Hem menjat anguila (unagi) i sashimi, molta cervesa i aigo.

Ara hem tornat i hem coneseguit conectar a Internet. Quan tengui fotos les penjo. De moment vaig a dormir que me fa molta falta!!!

Fins aviat i una abraçada.

Víctor