diumenge, 14 d’octubre de 2007

Diumenge lliure, i darrer dia

Avui és el darrer dia sencer que hem passat a japó, ja que demà dematí partim prest cap a l'aeroport, per anar a Munich i després a Palma.

Ens hem dispersat, com sol passar darrerament els dies lliures. Hem anat a Akihabara, Kappabashi, Yoyogi park (a veure grups tocar i gothic lolitas), més que rés per fer les darreres compres de regals.

Ara hem sopat a un restaurant aprop de l'hotel, hem menjat ramen i curry... el darrer que menjarem aquí de moment, però esper que no sigui el darrer.

Han passat ja tres setmanes i es hora de tornar, i ja en tenim ganes, però trobarem a faltar molt Japó. Esper tornar algún dia, amb més tranquilitat.

Demà ens esperen MOLTES hores de vol... tant de bo es pogués dormir tot el camí :(

Fins aviat!!!

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Dissabte lliure

Avui hem tengut el dia lliure per fer quatre compres i descansar abans de tornar.

En primer lloc hem intentat anar al cafè de Heidi però era tancat, i hem anat a Yodobashi Camera a passejar i comprar un poc.

Després hem anat a l'estació de Tokyo a tornar els bitllets de tren del concert de n'Antonio i en Raiden. A continuació hem anat a Shibuya, a fer quatre fotos i passejar per allà. Després ens hem separat accidentalment, i cadascú ha anat pel seu compte, tot i que hem anat més o menys pels mateixos llocs.

Més tard, a continuació de comprar un poc a Shibuya, he agafat el tren fins a Harayuku a veure els carrers on se passeja la gent jove gòtica i vestida ben rara, tot i que ja hi havia estat. Després he passat per Shinjuku on m'he perdut un poc i he menjat dues hamburgueses perque el dependent no m'ha entès, tot i que era bastant clar lo que volia!!! :(

He tornat a l'hotel on he descansat un poc, els amics havien anat també a Asakusa a comprar artesania i quatre regals per la familia.

Hem sopat gratis, perque per cada cinc dies d'estància et regalen un sopar, que ha estat molt bo.

Ara anirem a dormir, i demà a comprar i descansar i fer les maletes sobretot!!!

Fins aviat!!!

divendres, 12 d’octubre de 2007

Nikko

Aquest matí ens hem llevat prest per anar a Nikko, un poblet famós pels seus temples budistes sintoistes dedicats a Tokugawa Ieasu (Shogun de japó al periode Edo).

Hem partit sobre les 8 per allà, sobre una hora de camí i a continuació autobús fins als temples, tot i que no eren molt alluny. Després hem comprat una entrada combinada que ens permetia accedir als cinc temples.

En primer lloc hem visitat un jardí molt maco a les afores del complexe, amb uns peixos enormes. Després ens hem separat i hem visitat els temples per l'ordre que ens deia el ticket. Eren molt decorats, molt d'or i relleus pertot arreu, per representar la riquesa del clan Tokugawa.

Finalment ens hem reunit a l'estació d'autobusos, després de baixar a peu des dels temples fins al poble per carretera, i hem partit un altre pic cap a Tokyo.

Ara som a l'hotel i segurament ens quedarem descansant, que ja toca perque no aturam massa darrerament, tots tenim ulleres i necessitam descansar. Amés hem de començar a fer les maletes!

Fins aviat

dijous, 11 d’octubre de 2007

Quatre dies

Dilluns: varem partir de Kyoto al matí i ens varem despedir dels senyors Yamazaki, una gent molt amable que ens ha tractat molt bé. Són un matrimoni de japonesos un poc majors però parlen un poc d'anglès i sobretot són molt simpàtics. Ens varen regalar un tassó de suc quan varem arribar, el senyor Yamazago se va postrar enterra en arribar, davant noltros (no sabiem on posar-nos) i ens han regalat magdalenes i sopa de miso instantània!!! Amem si els hi podem enviar unes quelitas desde Tokyo, que ens les varem deixar aquí.

Varem partir cap a Shirakawa-go, primer en tren i després en bus, un bon camí que va durar unes hores, no record quantes però unes tres mínim, entre el trajecte a Kyoto station, trens i bus cap a Shirakawa. Total que varem partir el matí aviat sobre les 8 i varem arribar allà de vespre, sobre les 4. Varem anar a l'onsen de Shirakawa, on feia molt de fred per cert a la part de fora, i tots els japonesos ens miraven un poc estranyats. Després varem sopar i a dormir, a una casa tradicional de la zona amb teulada de palla d'arròs i un fred que te mors. Menos mal que teniem estufa i un bon futon!

Dimarts: Ens varem aixecar i varem beranar allà. Tant el sopar del dia anterior com el berenar eren molt elaborats i molt bons, molt japonesos. Després varem voltar tot el dematí pel poble fent fotos. És un poble realment preciós, envoltat d'arbres i molta aigua pertot, molts d'estanys, plantes i riarols, molt maco. I un gran riu que creua el poble.

Varem dinar a un restaurant local de ramen i curry, i després varem anar en bus fins a Takayama, per veure el festival. Ens varem allotjar a l'hostal i després varem fer una volta per allà, varme sopar a l'hostal i varem anar al festival el vespre, molt vistós però me va recordar a les processons de Palma, només que d'estil japonès. A continuació varem anar a un Onsen, que ens havien dit que valia 1200 yens, i resulta que al final varem acabar jugant al bingo dins l'onsen de l'hotel Green, i una dona ens va colar adins sense pagar ni un duro, una japonesa realment simpàtica. I després a dormir.

Dimecres: ens varem despertar a Takayama i varem anar a veure les carrosses, que estaven exposades, i a passejar per la ciutat, per la part on se celebrava el festival, ple de tendes. Un japonès no em va voler vendre uns pastissets de 500 yens perque li vaig donar un bittlet de 10.000 i va pensar que era fals!!! Després varem veure un espectacle de titelles molt antic i molt maco davant un temple. Finalment varem dinar lo que varem trobar al mercat, i ens ho varem menjar vora al riu, ple de carpes Koi de colors!!! i molt net!!! A continuació varem agafar el tren cap a Tokyo, i varem arribar pel vespre aquí, al Edoya, un altre pic, que ja en teniem ganes.

Avui (dijous): hem anat aquest matí a Odaiba, a veure edificis futuristes i molt macos, com l'edifici de Fuji TV i el de Panasonic. Ha estat una pallissa perque ja anam cansats i tant de caminar ja es massa. Després hem dinat a un centre comercial DJP o algo així es deia, i a continuació hem anat alguns a l'onsen oed-onsen (onsen edo), ambientat en Edo (antiga Tokyo). Els japonesos no ens miraven tant aquí, però ens miren de reull de totes maneres. Ha estat dels millors onsens que hem visitat, un pel car però molt cuidat i molt ampli.

Després els que hem anat a l'onsen hem arribat a la torre de Tokyo, hem pujat però ja tenim vista la panoràmica nocturna, i hem estat poc. Després de quatre fotos hem partit cap a l'hotel i hem sopat lo que hem trobat al seven-eleven (supermercat 24h).

I això és tot. Demà toca Nikko, però ja esteim un poc cansats i comença a haver-hi gent malalta o amb mal de cap crònic. Ja vorem com va, de moment jo aguant, i esper que duri.

Una abraçada.


P.D.


He de dir que fins ara tenia un gran concepte dels japonesos, però darrerament n'he trobat que ens miren com si fossim d'un altre planeta. Molts pensen que som americans (per ells només hi ha asiàtics i americans, no existeix europa, australia ni rés més). Quan els hi deim que som espanyols són molt amables, i ens ajuden moltíssim. Però també n'hi ha que ens ignoren completament, altres s'en riuen de noltros, o simplement els hi feim gràcia i ens saluden. A molts parlam en japonès i ens responen en anglès... Però pràcticament tots ens respecten i no ens han fet rés dolent de moment. Hauriem d'aprendre molt d'ells...

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Diua lliure a Kyoto

Que al final no ha estat tan lliure.

Ens hem aixecat sobre les 6 del matí i després de berenar hem anat en bus fins a Kyomisudera, un temple a les muntanyes de Kyoto molt maco. Després de passejar per allà hem anat a dinar molt prest, sobre les 12, a un Koko, una franquicia de curry. Era molt bo però m'ha caigut malament i he tengut mal de panxa tot l'horabaixa!

Després hem anat a comprar però ens hem separat. Jo volia anar a Nijo-jo, el palau del shogun, i ells han quedat comprant. He visitat el palau totsol i després he anat caminant fins a Gion (una bona caminada... els mapes enganen molt aquí). He arribat a una zona molt comercial, que deu ser on es concentra la gent, perque normalment no hi ha tanta gent pels carrers... pareixia Tokyo! El carrer es deia Shijo Dori i era ple de tendes i centres comercials.

He creuat el riu que limita Gion per l'oest i he vist dos homes, un hindú i un japonès que repartien "free hugs" (abraçades gratis). No tenien molt d'èxit perque els japonesos no son molt de tocar-se. No els he abraçat perque me feia vergonya, però m'hauria agadat demanar-los-hi on era Gion exactament.

Després m'he perdut per la part nord de Gion, amb uns carrers empedrats i un petit riu que passava per allà molt maco (que crec que he vist a algun reportatge). He cridat n'Aina i era per allà, osigui que ens hem trobat a l'estació propera i m'ha acompanyat a veure el Gion vertader, que és un carrer curtet ple de cases de tè i farolets vermells, i a vessar de taxis amb geishas, maikos i clients. Hem vist una geisha passar, però anava tan depressa que no l'he poguda fotografiar. Per sort n'Aina n'ha vist més i les ha fotografiades :D

Després hem sopat a l'estació de tornada, i ara hem tornat a l'hotel. Demà partim cap a Shirakawa-go, al cul del món... ja vorem, supòs que no podré penjar rés els pròxims dos dies, fins que tornem a Tokio dimecres.

Fins dimecres!

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Ise

Avui hem anat a Ise, el temple Shinto més important de japó. Està dividit en dues parts, l'interior i l'exterior.

Hem anat fins a Nagoya en Shinkansen (un tren ràpid) i després fins a Ise en un tren normal. S'ha fet bastant llarg, unes dues hores aproximadament, sense contar el viatge en bus de més de mitja hora fins a l'estació de Kyoto.

En arribar a Ise-shi (l'estació) hem anat al recinte exterior. Era un recinte amb moltes tooris (portes sagrades) i molts arbres i petits temples, molt poc decorats. Hi havia un gran estany amb moltes carpes i un mirador molt maco, on hem trobat un poc de pau interior, però no molta.

A continuació hem agafat autobús fins al recinte interior, on hi havia uns arbres inmensos i un bosc preciós, que es troba davora un riu. Hem passat pel riu també, ja que s'hi pot baixar a peu mentre es va cap al temple. Finalment hem arribat al temple, que se destrueix i es reconstrueix cada vint anys just a davora.

En tornar hem anat a dinar als carrerons de Ise, on hem menjat quatre coses a les parades i un gelat. Hem presenciat una especie de processó japonesa de gent gran amb unes estores molt curioses que se desfan en trossos i se poden combinar com es vol, realment molt maco.

Després hem tornat en tren, també ha estat llarg el camí de tornada. En arribar a Kyoto ens hem separat, i alguns hem quedat a menjar a l'estació un ramen bastant normalet, per no dir dolent.

Ara som a l'hotel i demà toca dia lliure, tot i que segurament visitarem temples de l'Est i si pot ser el castell de Nijo.

Bona nit!

divendres, 5 d’octubre de 2007

Dia lliure a Kyoto

Avui esteiem molt cansats i hem quedat fent el vago per Kyoto.

Ens hem aixecat tard i després de berenar hem baixat amb l'autobús fins a l'estació. Hem visitat el Bic Camera (un centre comercial d'electrodomestics) i després hem anat a dinar d'un setto (un menú japonès) de ramen i acompanyament, per 850 yens aproximadament (uns 6 euros).

Després hem menjat un gelat japonès, ja que aquí tenen molta afició a menjar grans gelats molt ben presentats. També hem begut un capuccino, que ha resultat un poc car al final tot plegat però és igual per un dia.

Hem tornat al ryokan a descansar un poc i hem dormit un poc fins les 18:00 quan hem decidit tornar, però hem esperat el bus que sortia a les 19:15.

I ens hem aturat a Enmachi, un carrer comercial a mig camí cap a l'estació, on hem sopat de McDonalds (cosa que varem dir que no fariem) però d'amburguesa japonesa: jo de gambes, i ells de teriyaki.

Finalment hem passat pel seven-eleven i hem comprat quatre coses. Jo he comprat un dorayaki enorme (pastisset de pasta de mongeta) i m'el he menjat sencer!

Ara som a l'hotel fent el vago, i aviat a dormir. No hem fet moltes fotos avui, perque no hem vist casi res nou.

Demà toca Ise, el temple Shinto més important de Japó.

Fins demà!