diumenge, 7 d’octubre del 2007

Diua lliure a Kyoto

Que al final no ha estat tan lliure.

Ens hem aixecat sobre les 6 del matí i després de berenar hem anat en bus fins a Kyomisudera, un temple a les muntanyes de Kyoto molt maco. Després de passejar per allà hem anat a dinar molt prest, sobre les 12, a un Koko, una franquicia de curry. Era molt bo però m'ha caigut malament i he tengut mal de panxa tot l'horabaixa!

Després hem anat a comprar però ens hem separat. Jo volia anar a Nijo-jo, el palau del shogun, i ells han quedat comprant. He visitat el palau totsol i després he anat caminant fins a Gion (una bona caminada... els mapes enganen molt aquí). He arribat a una zona molt comercial, que deu ser on es concentra la gent, perque normalment no hi ha tanta gent pels carrers... pareixia Tokyo! El carrer es deia Shijo Dori i era ple de tendes i centres comercials.

He creuat el riu que limita Gion per l'oest i he vist dos homes, un hindú i un japonès que repartien "free hugs" (abraçades gratis). No tenien molt d'èxit perque els japonesos no son molt de tocar-se. No els he abraçat perque me feia vergonya, però m'hauria agadat demanar-los-hi on era Gion exactament.

Després m'he perdut per la part nord de Gion, amb uns carrers empedrats i un petit riu que passava per allà molt maco (que crec que he vist a algun reportatge). He cridat n'Aina i era per allà, osigui que ens hem trobat a l'estació propera i m'ha acompanyat a veure el Gion vertader, que és un carrer curtet ple de cases de tè i farolets vermells, i a vessar de taxis amb geishas, maikos i clients. Hem vist una geisha passar, però anava tan depressa que no l'he poguda fotografiar. Per sort n'Aina n'ha vist més i les ha fotografiades :D

Després hem sopat a l'estació de tornada, i ara hem tornat a l'hotel. Demà partim cap a Shirakawa-go, al cul del món... ja vorem, supòs que no podré penjar rés els pròxims dos dies, fins que tornem a Tokio dimecres.

Fins dimecres!